A Galicia, com als hotels, pots escollir; vistes al mar on petites barques tenyeixen de blanc, vermell, blau i verd el mar infinit. O bé, vistes a la muntanya, que gairebe és monocolor, el verd. Boscos de pi, eucaliptus, i terrenys de vinya conviuen juntament amb el conreu ancestral del blat de moro. D'aquí la importància d'un dels (ara) momuments que reflecteixen el territori, l'Hórreo; el qual servia per conserva les panotxes durant el llarg hivern. Es resguardaven de la pluja i neu, a més ventilades per parets tallades longitudinalment que evitaven l'humitat i l'atac de fongs.
Baiona, port pescador amb un petit i encantador barri mariner. Està replé de terrassetes, ja sigui una plaça gran o petita. Tranquilament pots fer un beure dins els carreronets per on no circulen cotxes. Amb temps i ganes de caminar pots anar al Parador Nacional Conde de Gondomar, zona emmurallada envoltada per tres platges. Sibaris, ens vam aturar a dinar, Mesón Jamonería Fidalgo (telf 986354530) Bon tracte, productes de la Terra, amb Origen; ah! i destacar l'empanada (diferent depenent del dia). Pertany a Baiona però sense massificació. Escarmentats de Sanxenxo vam decidir menjar en poblacions que no fossin turistiques. A Guarda, poble mariner. Al cim del turó de Santa Trega hi ha les restes d'un poblat galaico-romà. Impressionats vistes del riu Miño fent frontera amb Portugal. Tui, població amb més de 2000 anys, coronat pel la Catedral de Santa Maria de Tui d'antiguitat propera al Parc Natural de Monte Aloia. Valença (Portugal), aturada obligada. Dins les muralles, antigua seu militar reciclada en centre comercial on es compra parament per la llar (tovalloles, draps cuina, roba interior..) ja us ho ensenyarem quan vingueu a casa, je,je!!
Santa Auxia de Ribeira, important port mercantil i el tradiconal barri mariner de Bandourrio; seguint la carretera entre Oleiros i Corrubelo ens trobem al Parc Natural de Corrubedo. Seguim les indicacions, ens porten a la Gran Duna mòbil, per uns moments et teletransportes a una de les platges del nostre, Delta de l'Ebre. Aquesta duna té aproximadament 1 km de longitud, uns 200 metres d'amplada i una alçada d'uns 12 metres. Continuem fins arribar al Far, vistes que deixen veure al fons, el mític Finisterre (m'he quedat amb les ganes); Catoira, vam visitar un espai on s'escenifica l'arribada dels Vikings; i vam dinar a Restaurante Casa Emilio, és l'edifici de l'estació de trens (telf. 986546013). A l'arribar ens van dir "...menú o carta?..." la sensació era la de l'acudit "...susto o muerte?.." Era tard i vam dir menú, 1er una deliciosa nécora; 2on platera de llenguado + platera d'amanida; 3er platera de fideus amb costella; beguda i cafes 8€ pax. No hi ha glamour, ni espectacle però hi ha la petjada de la gent del poble, total garantia per menjar bé. Cambados, després de fer un petit vol pel poble, vam anar a comprar uns vins, vam escollir la vinoteca del Bar Laya, especialitzats en albariños i ribeiros, situats a la famosa plaça de Fefiñanes. Buscava vins que no estiguessin a casa i guiats pels propietaris vam comprar unes ampolles Bouza do Rei 2008 i San Ero 2008. En propers articles parlaré d'aquests vins. També vam comprar un formatge Queixo San Simón da Costa (Bufón) , del qual també en parlaré.
Aquí s'acaba el nostre periple per terra de meigas, "haberlas haylas" però no les vam trobar. Ha veure si hi ha més sort la próxima vegada...
Salut!!
0 comentaris:
Publica un comentari