02 desembre 2009

"Desafío Verema", Orto '08 i Tast a Cegues a l'Àspic


El passat 5 d'octubre va començar el "7è Desafío Verema" de verema.com. Qui desconegui aquesta iniciativa, es tracta d'un tast a cegues amb la particularitat que no saps res. Les ampolles no tenen cap tret característic d'etiqueta, ampolla o tap. Tens gairebé 2 mesos per omplir unes fitxes de tast i enviar-les.
Aquesta vegada hi havien 6 vins secs (1 blanc i 5 negres) i 6 vins dolços (1 blanc i 5 negres). El formulari consta de dues parts: la primera és puntuable pel concurs on et pregunten la zona, les varietats, el temps de criança, tipus de fusta, marca...) i la segona no puntuable les preguntes són per obtenir informació pels cellers (consum, marketing, disseny..).




Dilluns al matí, vaig tastat per última vegada els vins, vaig omplir els qüestionaris i els vaig enviat. Era la primera vegada que hi participava, en global l'experiència ha estat molt divertida, i m'ha permés refrescar tots els coneixements que tinc del vi. Amb l'escusa, he conegut a Pep del blog Tanino Tanino i he mantingut contacte amb Pepe Cano, de l'actiu grup de tast La Terrassa del Vi, bona gent. Que més puc demanar?!?! Divendres sabrem el resultats, que divertit, quins nervis!!!


Per la tarda tenia una cita amb l'Associació de Sumillers de Tarragona al Celler de l'Àspic, de Falset. On Toni Bru té el restaurant que millor representa la comarca i el producte de proximitat. Durant el temps que vaig treballar-hi, em va ensenyar les bases del que vol dir ser sumiller (no tot és vi), alhora que m'enviava a presentacions i tastos diversos. Més endavant em va convençer en estudiar l'ofici.
El motiu de la trobada era doblement interessant: Presentació d'Orto Vins per un dels seus ideòlegs, Joan Asens. Orto '08, s'elabora seguint les pautes de la biodinàmica. Les varietats que cultiven al terme de Masroig (D.O. Montsant) són la Carinyena, Garnatxa, Cabernet Sauvignon i Ull de Llebre, descansa en barriques uns 3 mesos. És un vi de capa alta, color cirera picotai ribet violaci. Intensitat aròmatica mitja, fi, elegant, sense arestes alcohòliques.  fruita negre madura (prunes, mores...) sota un fons especiat. En boca és fresc, dolç, golòs, estructurat (tànic), amb molta fruita. Postgust llarg i dolç, de vainilla. (PVP aprox 9€)
Seguidament, vam passar al tast a cegues: "16 vins D.O.Q. Priorat amb preu inferior als 10 euros (preu distribuidor)". Ens vam reunir uns 30 enòlegs i sumillers, després de tastar tots els vins.
El resultats , amb alguna sorpresa va ser el següent:
  1. Akyles '07 (Viñedos Ithaca)
  2. GR-174 '07 (Casa Gran de Siurana, Perelada)
  3. Scala Dei negre '08 (Scala Dei, Codorniu)
  4. Els Pics '07 (Bodegas Mas Alta)
  5. Salmós '07 (Bodegas Torres)
  6. Badaceli '05 (Bodega Cal Grau, Osborne)
  7. Petit Perinet '06 (Mas Perinet)
  8. Les Serres del Priorat '08 (Clos Figueras)
  9. Les Crestes '07 (Celler Mas Doix)
Els vins sense puntuació, ja que només podiem escollir-ne tres, van ser:

  • Camins del Priorat '07 (Álvaro Palacios)
  • RIU '07 (Trio Infernal)
  • Ònix Fusió '07 (Coop. Gratallops)
  • Cecilio '07 (Celler Cecilio)
  • Nita '07 (Meritxell Pallejà)
  • Gratallops '08 (Costers del Siurana)
  • Atiqete '07 aquest vi era un intrús. Vi biodinàmic, elaborat a la D.O. Conca de Barberà amb Cabernet Sauvignon.
Perqué no hi hagin mals entesos, cal donar-li la importància justa i no fer-ne un gra massa. Em vull referir que els últims vins no és que fossin dolents, el que passa que n'hi havia de més equilibrats, o bé, del gust de la majoria.

 Salut!!



stevie wonder -superstition-


 

27 novembre 2009

Tàrraco Vinum & Dominio de Tares


Ahir per segona vegada em reunia amb el grup de tast, Tarraco Vinum. Aquest cop, per escoltar a Luís Oliván (Director Comercial del grup Dominio de Tares). El local escollit, De Vins, un restaurant tipus winebar dels d'ara, però amb ganes de fer les coses bé i d'agradar (s'agraeix el tracte personal i profesional)

Amb el temps he après que aquests tipus de projectes empresarials, el que més importa són les persones. Luís és una gran persona, un pou de ciència i sabiduria, dins aquest podrit món del vi que tant m'agrada. Ni gomines, ni vestits d'Armani per explicar els vins que representa, les coses són més senzilles del que ens han fet creure.

El grup Dominio de Tares està format per:

  • Adega Pazos de Lusco D.O. Rias Baixas, cultiu d'Albariño i en poca quantitat la Loureira i Treixadura.

Lusco 2008 a la copa es presenta viu, brillant. D'intensitat aromàtica mitja, és fresc, notes de llima i poma. Notes SO2 que en pocs minuts s'esvaeix (tot i ser un 2008 fa una setmana que està embotellat, ja que descansa entre 10-12 mesos en dipòsits d'inox amb les lies). L'entrada en boca, predomina l'acidesa que dóna pas a fruita, cítrica i tropical. Postgust de mitja durada. (PVP aprox 12€)
Pazo Piñeiro 2006 color groc daurat amb reflexes grisos. A l'igual que l'anterior expressió aromàtica mitja, comença tancat, algo reduit (abans de sortir al mercat, descansa un any en ampolla). Els aromas són de fruita més evolucionada, més madura: codony, mineral i notes d'hidrocarburs. En boca entra dolç, amb una acidesa domada i de postgust de mitja durada amb records a goma blanca (les Milan Nata de tota la vida) (PVP aprox 20€)


Cepas Viejas 2006 aquest vi neix de ceps de més de 60 anys i és sotmés a una criança de 9 mesos en fusta de 2-3 any, francesa i americana.  Al principi es manté tancat, reduit i amb notes a cautxú. El pas del temps fa apareixer notes de pruna negra, confitura de fruits del bosc, endrines (patxaran), cassis, especiats i balsàmics, com la regalèssia . (PVP aprox 13€)
Bembibre 2005 vi procedent de ceps d'uns 50 anys i d'una criança de 15 mesos en roure nou americà. A diferència de l'anterior es presenta nèt i amb una alta intensitat aromàtica. Fruita vermella, cireres i gerds amb una fusta molt ben integrada. Seguit de notes dolces de vainilla i canyella. Evoluciona a mentolats i sotabosc. (PVP aprox 25€)

Tant el Cepas Viejas com el Bembibre, han millorat al llarg del tast. Han començat durs, rústics, reduitstancats per finalitzar amb suavitat, tendresa, delicadesa i sensualitat.


Cumal 2005, personalment el millor de la nit. Prové d'uns ceps d'uns 90 anys, plantats a més de 800m. d'altitud, alguns dels quals són prefiloxerics (peu franc) i creixen sobre el terreny (rastregen). És sotmés a 15 mesos de criança en roure nou francés i húngar. Aromàticament intens i net. Barreja d'aromes de sotabosc i fruita vermella madura (nabius, gerds...) Entrada dolça, golosa, fruita madura i fusta ben integrada. Postgust llarg i molt agradable. (PVP aprox 21€)

A part, Nacho (component i un dels membres més actius del grup) ens tenia preparades dues sorpreses a ampolla tapada; un riesling rumanés que no recordo el nom ni falta que fa, i un interesant Tempranillo 2008 blanc de Pago del Vicario, celler situat a Ciudad Real. Elaborat com un Blanc de Noirs, és a dir, a partir de raïms negres elaborem un vi blanc. A mi, em va enganyar totalment, els aromes primaris marcadament florals junt a un marcat punt de sucre residual, em va fer pensar en Alsàcia i relacionar-ho amb la varietat Gewurztraminer. Vaja que puc dedicar-me a un altre cosa que això del tast a cegues no és el meu fort. Je, je!!!

Salut!!

 
La Vacazul (acústic)


11 novembre 2009

Naturala Vinis 2


Si us agrada el vi i voleu apendre altres formes de fer-ne apartades d'idees convencials, passeu-vos per Naturala Vinis 2. Des de fa uns anys Benoît difón la filosofia dels Vins Naturals a la seva botiga, al barri de Gràcia, L'Ânima del Vi. El vaig conèixer farà un any, quan vaig entrar per primer cop al local. Em vaig topar amb un jove francés amb idees molt clares, fent valer la seva nacionalitat. Com sabeu a França el vi és determinat per una legislació molt estricte. La impresió va ser molt positiva en tot moment, transmet seguretat i garantia de qualitat dels vins que comercialitza. Aquesta és la segona edició, que tindrà la presència dels cellers: Celler Laureano Serres Montagut, Celler Escoda-Sanahuja, Casa Pardet, Barranco Oscuro, Bodega Cauzón, Bodega Naranjuez, Bodega Marenas. A més d'un oli, Eco Setrill.

No entraré a valorar si són millors els "naturals" o els "no naturals". Fa uns 3 anys vaig visitar el celler i tastar els vins en dipòsit amb Joan Ramón Escoda. Actualment, a través dels blogs he pogut intercanviar opinions amb Laureano Serres i amb  Ramón Saavedra.
Les tres experiències tenen punts en comú: criteri (que en fa falta molt en aquest sector), són profesionals amb idees molt clares (que no deixen indiferent) i fan de la feina una forma de vida. Tenia ganes d'anar-hi però la "Campanya de Nadal" em crida...Ramón, no hay manera!!!

Us deixo amb una cançó, que explica el que m'ha passat tant amb aquest tìpus de vins com amb aquest grup.

Salut!!


Love of Lesbian

20 octubre 2009

"Bienvenido Mr Marxall"


Fa una estona estava passejant pel portal vadevi. Poc a poc, el meu cos a experimentat certes transformacions; perquè m'estava bullint la sang, perquè no podia quedar-m'ho dins, perquè ja n'hi ha prou. (llegiu-lo si us plau)

Ens remontem a mitjans d'estiu els mitjans de comunicació es van fer ressò de la notícia, "..els de la Trinca, han comprat les accions de Christopher Cannan del Celler Laurona..." En aquell moment ni fred ni calor, tots sabem que n'hi havia i n'hi han en venta o ampliació de capital.
Però avui, el tó de la crónica, bon rotllo, festa i xerinola, m'ha encés. Em fa molta ràbia que amb la que està caient al món del vi, s'escrigui amb tanta lleugeresa sobre  l'espectacle mediàtic, l'aterratge (mai millor dit) d'aquests senyors.
Mentre el sector està fotut, aquests arriben refregant glamour, ambient elitista i volen transmetre que aquesta guerra no va amb ells. Molts pagesos s'ha quedat sense collir raïm perquè ningu en volia i els que l'han collit, a preus per possar-se a plorar, els magatzems "d'alguns" cellers estan plens d'anyades, molts companys (enòlegs, sumillers, comercials...) estan a l'atur, etc, etc, etc,,, Senyors això no és OT, ni cap destructor de cervells televisiu.

Veient les fotos:
  • René Barbier, aguantarà gaire temps?? L'he sentit en algunes xerrades explicant la filosofia del Priorat, del que és el vi, de les meravelles del territori... I sincerament, no crec que aquesta sigui la seva guerra, o bé, predica el que no creu.
  • Han creat una empresa de viatges en helicòpter en un celler del Priorat o han vingut a fer vi?? je, je!!

Benvinguts a "Los Mundos de Yupi", passeig amb helicòpter, copa de vi i festa gastronòmica amb discurs inclòs, de colegues i famosetes.
No us recorda cap pel-lícula?? em ve a la memòria l'estampa d'una de les millors pel-lícules espanyoles, "Bienvenido Mr. Marxall"



resum "Bienvenido Mr. Marxall"

Que en penseu, n'hi ha per tant? estic boig? reflexionem, reflexionem

Salut!!